dijous, 11 de juny del 2009

... I ELS SEUS FILLS




De ben segur que ja l'haureu reconegut. És una de les escultures més famoses de la Història de l'Art i també una de les que més influí en d'un dels grans titans del Renaixement que estudiarem d'aquí a un temps.
Laoocoont i els seus fills, si.
Es tracta de que busqueu informació sobre el tema representat(en quines fonts es basaren els escultors i quin episodi narra l'escultura) i una mica de biografia de l'escultura en si (quan va ser esculpida, on i per qui, quan la van trobar,...). Senzill. Ah, vull que em citeu també on heu trobat l'informació (llibres, pàgines web...) i qui fou aquest escultor a qui tant influí.

diumenge, 7 de juny del 2009

SOBRE L'ART CONTEMPORANI



apa, aquí us deixo un anàlisis "sui generis" sobre l'art contemporani més actual. Les opinions del crític de torn no us deixaran indiferents de manera que espero de vosaltres una resposta al vídeo. Vull que rebateu les idees d'aquest personatge oferint una argumentació lògica i ben sòlida. Si hi ha algú que comparteix sincerament l'opinió del vídeo també la pot expressar. Tant de bó en sortís un debat ben animat!

Per cert, sabíeu que els de "Muchachada Nui" es van conèixer mentre estudiaven a la Facultat de Belles Arts?

dissabte, 6 de juny del 2009

Loos i el delicte ornamental




“Però l'home del nostre temps que, a causa d'un impuls interior empastifa les parets amb símbols eròtics, és un delinqüent o un degenerat. Obvi és a dir que en els lavabos és on aquest impuls envaeix, de la manera més impetuós, a les persones amb tals manifestacions de degeneració. Es pot mesurar el grau de civilització d'un país atenent a la quantitat de gargots que apareguin en les parets dels seus lavabos.
En el nen, gargotejar és un fenomen natural; la seva primera manifestació artística és omplir les parets amb símbols eròtics. Però el que és natural en el papua i en el nen, resulta en l'home modern un fenomen de degeneració.”


ADOLF LOOS: Ornament i delicte (1908)


El senyor Adolf Loos, arquitecte de professió, austríac per a més senyes, semblava estar lleugerament indignat allà pel 1908. Segurament estareu desitjant dir-me per que, de manera que analitzeu el text, busqueu la informació que creieu convenient i comenteu-lo, indicant contra qui van les seves crítiques i quina opció arquitectònica es deriva del seu pensament. De pas em comenteu breument les seves obres més destacades.

A la feina!

L'IMPRESSIONISME I LA FOTOGRAFIA: DEGAS

Muybridge: cavall a la carrera, 1887


Degas: Jockey de perfil, 1889


(Degas) .... "Va ser dels primers en estudiar les postures autèntiques del noble animal en moviment, en les fotografies «instantànies» del major Muybridge. A ell li agradava la fotografia i l'apreciava en el que valia en una època que els artistes encara la menyspreaven o no s'atrevien a admetre que la utilitzaven. Ell mateix va prendre algunes molt bones i jo encara atresoro una ampliació en particular que em va regalar. Mostra a Mallarmé recolzat contra la paret, prop d'un mirall, amb Renoir assegut enfront d'ell en un divà. En el mirall, com si de fantasmes es tractés, podem distingir a Degas i la cambra, a Mme. i a Mlle. Mallarmé. Aquesta obra mestra del seu gènere va precisar nou llums d'oli... i un terrible quart d'hora d'immobilitat per part dels protagonistes. És la més bona imatge de Mallarmé que mai s'hagi vist, a banda de l'admirable litografia de Whistler que també va ser una penosa experiència per al seu protagonista, dotat amb totes les gràcies del món: va haver de suportar nombroses sessions en les quals va haver de posar gairebé pegat a un fogó rostit, però sense atrevir-se a queixar-se. El resultat va compensar pel martiri. Cap retrat podria haver estat més delicat, més espiritual que aquest.
Les fotografies de Muybridge van deixar al descobert tots els errors que escultors i pintors havien comès al plasmar les diferents postures d'un cavall."


Paul Valery: DEGAS, DANSE, DESSIN.


Si heu llegit aquest text ja haureu entès la importància que la fotografia va tenir per a la configuració de la pintura impressionista.
Us proposo que visiteu la web d'on he tret el text, llegiu tot l'estudi i realitzeu un esquema sobre les principals aportacions de la nova tècnica al desenvolupament de la pintura:


http://www.aloj.us.es/galba/monograficos/LOFOTOGRAFICO/DEGAS/Texto.htm#Valery, Paul